1. TARIQA PSICOMOTRIU un projecte d’ajuda psicològica Direcció: Iolanda Vives Coordinació: Lola Bosch Nuria Martínez Josep Mª. Ordónez Marta Pascual i altres col.laboracions

2. TARIQA Camí i manera de fer aquest camí.

3. EL CENTRE c/ Malgrat 116 Baixos 08016 Bcn (Nou Barris) 93. 352.02.19 [email_address] Vinculat amb l’ AEC http:// www.aecassociacio.org / Integrat dins les ofertes socials i educatives en el Pla de l’Entorn de la Generalitat de Catalunya. Vinculat amb l’ ASEFOP http:// www.asefop.org / esp / index.php

4. L’EQUIP DE PROFESSIONALS De l’àmbit de l’educació i la salut PSICOLOGIA CLÍNICA LOGOPÈDIA PSICOPEDAGOGIA TERÀPIA PSICOCORPORAL EDUCACIÓ ESPECIAL PSICOANÀLISI LLENGUATGES EXPRESSIUS FORMACIÓ DE BASE EN TERÀPIA PSICOMOTRIU DE LA LÍNIA DE BERNARD AUCOUTURIER .

5. EL PROJECTE TARIQA ÀMBITS D’ INTERVENCIÓ ÀMBIT PREVENTIU I EDUCATIU ÀMBIT PSICOPEDAGÒGIC ÀMBIT TERAPÈUTIC Adreçat a les institucions que treballen amb infants de 0 a 3 anys: llars d’infants, serveis d’assistència primària, educació infantil d’alt risc, etc. Adreçat als professionals de l’ensenyament i la sanitat. Assessoraments i formació, supervisió i dinamització de tasques pedagògiques en entitats escolars. Adreçat a infants i adolescents que necessiten una ajuda específica en el seu procés maduratiu, degut a diverses dificultats o trastorns. Treball amb la família i l’escola.

6. ÀMBIT TERAPÈUTIC Ajudar i acompanyar els infants i adolescents en el seu procés de desenvolupament, de maduració psicològica, assegurant la coherència necessària amb la família i l’entorn educatiu . TERÀPIA PSICOMOTRIU INDIVIDUAL TERÀPIA PSICOMOTRIU EN GRUPS REDUÏTS

7. OBJECTIUS GENERALS D’INTERVENCIÓ Partir dels recursos i aprofitar les capacitats de cada persona per anar ampliant el seu ventall funcional. acompanyar el procés de maduració psicològica dels infants d’una forma harmònica equilibrar les inestabilitats emocionals que impliquen patiment i que bloquegen el desenvolupament i l’aprenentatge. consolidar les bases afectives que fonamenten el desenvolupament del psiquisme estructurar l’ús de canals comunicatius que permetin una relació més fluida entre els infants i els altres: socialització treballar i elaborar les temàtiques psíquiques conscients i inconscients trasbalsadores de l'homeòstasi organitzar les potencialitats, a vegades, isolades dels nens/es perquè arribin a crear interrelacions i xarxes més complexes de pensament percebre els indicis que reflexen les opcions de canvi i de creixement per assegurar el camí cap a l’autonomia assegurar la coherència necessària entre els diferents ambients educatius que envolten l’infant (família, escola,

8. L’ESSER HUMÀ entenem al nen i la nena com un ésser únic i original que es relaciona de manera global amb el món que l’envolta, s’expressa a través de l’acció, una acció que implica tota la seva persona: la seva afectivitat i emocions, el seu pensament i cognició, el seu cos i motricitat i la seva capacitat de relació i sociabilitat. És en l’acció que oscil·la entre l’excés (la impulsivitat, la dispersió) i el defecte (la inhibició, el bloqueig) on trobem aquesta unitat, aquesta simultaneïtat afectivo-cognitivo-motriu-socio-cultural-espiritual. Estructurar la dimensió corporal permet estructurar les altres dimensions.

9. MOMENTS DE LA SESSIÓ PSICOMOTRIU RITUAL D’ENTRADA: treure les sabates, parlar del projecte de la sessió, recordar com va anar la darrera sessió, recordar les normes de la sala de psicomotricitat. Dins d’aquesta fase, prepararem el cos per a que aquest, estigui preparat, desbloquejat,… JOC A LA SALA: Expressió sensoriomotriu : s’inicia amb treball pulsional i de contenció, on és important jugar amb la impulsivitat, permeten un pas òptim al plaer sensoriomotor: moviments horitzontals, verticals, salts, carrera i l’acte de la construcció. Joc simbòlic : en aquest pas, els infants que vulguin i/o necessitin, jugaran a ser…, adoptant rols, normes degut a les seves experiències, entorns, vivències. Aquest joc permet la comprensió i significativitat del l’entorn i el món que els envolta. descentració : la descentració del joc, permet recuperar el jo real, i deixar el personatge, o joc representat i experimentat. Per mitjà de contes, relaxació, narracions, teatre,… son mitjans per recuperar el jo de cada infant. REPRESENTACIÓ: mitjançant diferents materials, els infants evoquen tot allò que han viscut (experiències, emocions, projectes, sentiments, jocs individuals i compartits) per mitjà de diferents llenguatges: dibuix (colors, pintura,…) , modelatge (plastilina, fang,…), construccions, sent facilitadors de donar forma i paraula a les idees i experiències. RITUAL DE SORTIDA: marca el final de la sessió, per preparar-se a les activitats posteriors que puguin fer. Tornar a la rotllana, una cançó, donar-se les mans, nombrar un per un als infants (fent símbols socials: encaixada de mans,…) que permeten un reconeixement dels infants

10. ELS ESPAIS SALA PETITA SALA GRAN SALES DE REPRESENTACIÓ I RITUALS D’ENTRADA I SORTIDA

11. ELS MATERIALS FIXES MÒBILS ACCESSIBLES NO ACCESSIBLES TOUS DURS ESTABLES MODIFICABLES DIFERENTS TAMANYS M. REPRESENTACIÓ

12. FUNCIONS DELS TERAPEUTES Dinamitzador de la comunicació. Garant de la seguretat. Acollida i escolta. Disponibilitat i ajust. Acompanyant, “cuidador” del nen/a i la seva història de relació. Mediador entre els diferents subjectes implicats: nens i nenes i famílies.

13. INTERVENCIÓ Com a psicomotricistes ens ocupem dels aspectes del sistema neuromotor i dels psicomotrius, és a dir, de l’acció, reflex de l’organització del moviment i de la manera particular de ser i fer de cada nen i nena; tot això modulat i mediatitzat pels diversos llenguatges. La nostra intervenció es desenvolupa basculant entre allò que és funcional del projecte psicomotor i la seva representació on es troben les influències del conscient, de la realitat i les tendències de l’ inconscient, de l’imaginari. En aquest punt d’articulació estarà la nostra intervenció, donant sentit a les seves accions, que facilitarà l’accés del nen i la nena a un desenvolupament més harmònic, ampliant la seves capacitats de relació, comunicació, creació i operació.

14. ACOMPANYAMENT FAMILIAR I ESCOLAR Des d’un abordatge global, entenem a l’infant juntament amb les seves relacions, formant part de diferents sistemes. La atenció familiar es realitza en espais de treball individualitzat familiar a petició de la família o del/a terapeuta; en espais d’escolta a les famílies a partir de les seves demandes i temes; espais de reflexió amb grups de famílies realitzats regularment cada mes amb les mares i pares de cada grupet d’ajuda psicomotriu. La relació i coordinació amb el sistema escolar o d’altres professionals que intervenen en la vida del nen/a la considerem necessària per cohesionar l’itinerari maduratiu i de transformació que a la fi, tots esperem que els infants o adolescents aconsegueixin.

15. Recerca i Formació Professionalment, formem part d’un equip de recerca i formació en la pràctica psicomotriu i per aquest motiu tenim la possibilitat d’acollir a companys/es que estan fent la formació perquè participin i intervinguin durant les nostres sessions. Aquest fet és un suplement que ens enriqueix i potencia l’intercanvi sobre les sessions i dinàmiques dels grups. Voldríem afegir que tant aquest projecte formatiu com Tariqa psicomotriu específicament estan dins d’un marc deontològic on la discreció i la intimitat de la informació queden altament salvaguardades.

16. LECTURES INTERESSANTS A. ABERASTURY : " El niño y sus juegos" Ed. Paidós. ANNIE ANZIEU. C. ANZIEU Y S. DAYMAS “ El juego en Psicoterapia en el niño”.. Editorial Biblioteca nueva MAURICE BERGER “ El niño hiperactivo y con trastornos de la atención”.. Edit. Síntesis CALMELS. D . “Del Sostén a la transgresión. (El cuerpo en la crianza)”. Ed. Novedades educativas. Buenos Aires, 2001 JÚLIA COROMINES VIGNEAUX “ Psicopatología y desarrollo arcaicos”.. Editorial Espax FRANCOISE DOLTO“ La imagen y el inconsciente del cuerpo”, . Edit. Paidós. LL. FOLCH I CAMARASA : " Educar els fills cada dia és més difícil"E. Eumo. Barcelona 1995 A. LOWEN: “El lenguaje del cuerpo” ed. Herder (desde la bioenergetica ) MIGUEL LLORCA LLINARES Y JOSEFINA SÁNCHEZ RODRÍGUEZ . “Psicomotricidad y necesidades educativas especiales”. Ediciones Aljibe. TORRAS DE BEÀ, EULÀLIA . Normalidad, psicopatologia y tratamiento en niños, adolescentes y familia. Ed. Eureka. Barcelona, 2007. B. ULSSAMER: ” Sin raices no hay alas” Ed. Luciérnaga D. W. WINNICOTT: " Los bebés y sus madres" Ed. Paidós. Barcelona 1990 REVISTAS “ENTRE LÍNEAS ” Asociación profesional de psicomotricistas REVISTAS “ AULA ” nº109,122, 123 entre otras REVISTAS “ IBEROAMERICANA de PSICOMOTRICIDAD y TECNICAS CORPORALES” edición electrónica: www.iberopsicomot.net La psicomotricidad en la escuela. Una práctiva preventiva y educativa . Pilar Arnaiz, Marta Rabadán, Iolanda Vives EDICIONES ALJIBE (2001) Los fantasmas de acción y la práctica psicomotriz. Bernard Aucouturier EDITORIAL GRAÓ (2004)

17. LECTURES PER LES FAMÍLIES El valor de educar . Fernando Sabater. Ed. Ariel. Elogi de l’educació lenta. J. Doménech Francesch. Ed.Graó micro-macro 2009 Educar con sentido común. Javier Urra. E. Aguilar 2009 Educar els fills cada dia és més difícil . Folch i Camarasa i altres. Eumo ed. No hay padres perfectos . Bruno Bettelheim. Ed. Crítica. Pequeños problemas y grandes cuestiones de 1 a 7 años. Brunet i Sarfati. Ed. Medici. Cómo hablar para que los niños escuchen. Cómo escuchar para que los niños hablen . Adele Faber-Elaine Mezlish Ed. Medici. (también existe versión adolescentes) La educación de los hijos como los pimientos de Padrón. E. Pinto Ed. Gedisa 2007 Querido hijo: estas despedido. J. Sierra i Fabra. Ed. Alfaguara infantil 2000 Consejos para padres imperfectos. A. Bau-E. Carreño.Ed. El lector universal 2008 El club de las malas madres. L. Etxeberria-G. Bustos Ed. Martínez Roca 2009 El niño insoportable. Ross W. Greene ed. Medici 2004 La recuperació de l’autoritat. J. Antonio Marina. Ed. Sello editorial 2009 Saber dir no . Asha Phillips. Ed. Empuries. Mi hijo es un vago . L. Montero. Ed. La esfera de los libros 2009 La adolescencia adelantada. F. Maestre. Ed. Amae 2008 Me da miedo irme a la cama. Dawn Huebner ed. TEA 2009